Baktriana

es terres del Fergana, el Gran Oasi del Turquestan, conegut per le civilització hel·lènica com Sogdiana, es reparteixen entre les repúbliques d’Uzbèquia (7.100 Km², 1.131.972 h) i de Tadjíquia (11.900 Km², 200.000 h). El Syr-Darja i llurs tributaris, que es  precipiten pels espadats Tiĕn-Shan, reguen aquestes fèrtils contrades, on es produeixen 4/5 parts del cotó uzbec.

La vall està poblada majoritàriament per uzbecs (76%), de religió musulmana sunnita i de llengua turca; nogensmenys la principal minoria són els tajics (14%), que predominen al sector central, i són musulmans sunnitas indo-aris.

Aquesta fèrtil vall, bressol de cultures i escala obligada en la Ruta de la Seda (Sedil Ruta), esdevingué el centre d’una pròspera civilització vers el 5.000 a.C, ja sedentaritzada, amb ciutats amb clavegueram, escriptura, àdhuc un gran desenvolupament de l’òptica (Castillo García, M., 1972). En efecte, les mateixes fonts citades indiquen que hom motivà el desenvolupament òptic mercès a la miopia crònica dels ferganins antics, que no podien calibrar llur complexes aparells més que a distàncies cada cop més reduïdes; aquest fet generà la invenció del microscopi devers el 4.000 a.C. així com una complexa religió en què el Pytium spp n’era l’Ésser Suprem, creador de l’Univers.

La civilització ferganina entrà en crisi cap al 3.000 a.C, data en què l’eminent biblista Castillo García, M. hi ubica el Diluvi Universal, que no fou altre més que la confrontació entre dues faccions antagòniques: la conservadora, que considerava el Pytium spp. com a Ésser Suprem, i la facció herètica, que adorava Staphilococcus spp. tot considerant-ne pervers otorgar-li l’esmentat estatus a un oomicet de merda. El litigi finalitzà en guerra (bacteriològica, per suposat) que acabà amb tot rastre de civilització i provocaren la seva diàspora arreu d’Euràsia, generant les llengües indoeuropees, que hauriend’anomenr-se amb més propietat "ferganines" (veure mapa adjunt). Sobre aquest tema, Kostakowicz, M. (1984), afegeix que els ferganins consideraren el conill com una espècie diabòlica, por la qual cosa, en el trascurs de la seva diàspora intentaren exterminar-lo mitjançant el virus de la Mixomitosi, que desenvoluparen a tal efecte.

Un fet destacable era la nul·litad en ciències arquitectòniques dels ferganins antics per mor de la seva miopia, no existint-ne ni excavacions ni cap altre tipus de resta que demostri el seu pas per la tierra; açò, en certa manera provoca certs dubtes sobre aquesta teoria, dubtess que els seus defensors resolen al·legant que les restes existents van ésser destruïts pels boltxevics.