EL
Pythium spp, AQUELL GRAN DESCONEGUT
|
Per
Na Maciana Xemena Riudebitlles i Llull, doctora en Filologia Croata Aplicada per
la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. |
|
Tot sovintejant els escrits legats pels
essenis, medes i arameus, hom no
pot fer més que restar bocabadat enfront les nombroses referències al Pithium
spp. Tal vegada, aquests pobles clàssics, pioners de la guerra biològica,
dedicaren de ver la relevància merescuda a aquest fong fitoparàsit. Val a dir
que en l’actualitat el fong fitoparàsit més emprat amb finalitats militars
és la Rhizoctonia solani Kühn,
utilitzada a bastament pels EUA al “Pla Colòmbia”. El gènere Pythium spp. arreplega unes viut-centes espècies de fongs oomicets, generalment fitoparàsits. Nogensmenys abarca, així mateix, diferents castes de micoparàsits (e.g. Pythium oligandum). Sovint hom relaciona la infuència de diferents espècies del gènere Pythium spp. amb la síndome del col·lapse vascular (Dumping-off), tot i que diferents fonts (Gil Gorchs, 1963) relacionaren aquesta síndome amb la folculació del complex argilo-húmic, àdhuc a una dispersió col·loïdal de la solució del sòl. La síndrome del col·lapse vascular provoca unes pèrdues anuals valorables en 125.124.556 milions de tones arreu del Món, éssent els conreus més malmesos per l’esmentada malaltia, segons ordre d’importància, la pebrera (Capsicum annuum L.), les creïlles o güonses (Solanum tuberosum L.), les tomàtigues (Lycopersicum esculentum Mill) i la userda (Medicago sativa L.). Es tracta idò d’un dels patògens més importants, per darrera de Rhizoctonia solani Kühn, una de les principals traqueomicosis als conreus olerícoles de les nostres contrades, contra la qual transnacionals com Novartis® o Montsanto®, desenvolupa una nova casta de teulat (Saccaromices cerevissae ssp. semenfotae) transgènc.
Fig 1: Pythium ultimum Trow mostrant impúdicament una oosfera El Pythium spp. es multiplica a partir d’oospores, contingudes dins una oosfera o cladodi (Fig.1), on hi resten en dormància fins gaudir de condicions més adients per a la seua reproducció. En general, la inoculació es realitza sempre en presència d’aigua líquida (HR 80-90%) i per a un rang de temperatures que oscil·la entre els 12º i el 23º Cèlsius, tal i com palesa la cèlebre experiència realitzada per Oriol de Bolòs (1923) a Tavernes de la Valldigna (Ribera Baixa). A grans trets, una volta lliberada l’oospora, emet un haustori que s’introdueix pels estomes i lenticel·les de la planta parasitada, tot evitant ací tota mena de defensa alel·lopàtica. L’oomicet es nodreix dels teixits meristemàtics, espargint les seues hifes arreu dels conductes floemàtics fins a col·lapsar-los, provocant la mort de l’hoste per asfíxia.
|
|
MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO MONDONGO |
